(Figueres, 1980) Durant el decenni del 2020 es feu conegut pel seu discurs sobre el retrocés de la llengua catalana, amb una narrativa descrita com a desacomplexada, proposant i combativa vers els mitjans públics i la manca d'acció política i institucional en aquest àmbit per part dels líders del procés d'independència de Catalunya.

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador lingüístic de la Intersindical Educació, el 2021 va publicar Decàleg irreverent per a la defensa del català. L'obra és un assaig que, a través del concepte del «pragmatisme unilateral» pretén crear consciència del repte de mantenir viva la llengua en el dia a dia, i en què hi alerta de la poca exigència del català emprat als mitjans de comunicació que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en la situació actual de diglòssia generacional en què es «castellanitzen els fills de catalanoparlants en les àrees més poblades del país». A més, hi assenyala la manca de polítiques lingüístiques decidides per part dels governs, hi destaca la correlació entre drets lingüístics i socials i hi adverteix sobre les polítiques econòmiques desenvolupistes que acceleren el procés de substitució lingüística.

(Barcelona, 1973). És filòleg i ha treballat com a periodista i professor de secundària. Com a escriptor ha publicat Delirium tremens (2001, Premi Mercè Rodoreda), Els tripulants (2001/2017, Premi Ribera d’Ebre), Ketchup (2006), Estem en contra (2007, Premi Pere Quart d’humor i sàtira), Els fantasmes de Dalí (2013), Off the record (2014) i Copacabana (2020). També ha escrit les novel·les juvenils El mediador (2013), La noia de la caravana (2017, Premi Ramon Muntaner) i Atrapats (2021). Algunes d’aquestes obres han estat adaptades al teatre i també traduïdes. Entre altres mitjans, col·labora en el suplement Criatures del diari Ara des dels seus inicis.

El setembre de 2022 ha publicat "Qui ha de salvar el català?"

(Tortosa, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i, actualment, treballa com a professor de Filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit xerrades sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del Cicle de Conferències sobre Sociolingüística a les Terres de l’Ebre «Llengua, societat i poder», coorganitzades per l’Antena Cultural de la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Tortosa, Som Escola, Òmnium Cultural i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

(El Vendrell, 1989) és doctora en Filologia Catalana (UB, 2023), màster en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB, 2012) i màster en Formació del Professorat (URV, 2017). Està especialitzada en sociolingüística i ensenyament de la llengua i la literatura catalana.

(Vic, 1973) és llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor del llibre "Treu la Galleda. El catala s'enfonsa, però tu el pots salvar!". Actualment és guionista del magazin La Tarda de Catalunya Ràdio. També ha estat sotseditor de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio, sotsdirector d’El Matí de Catalunya Ràdio, cap de política del Departament d’Informatius i redactor a temps complet de Presidència i Infraestructures. Anteriorment també havia treballat a El 9 Nou de Vic, al setmanari Ausona, a Televisió d’Osona, i a la ràdio municipal de Torelló, Ràdio Ona, on va exercir de director fins al 1999. En l’àmbit acadèmic, ha impartit classes de periodisme polític i de ràdio informativa a la Universitat de Vic.

(Vilafranca del Penedès, 1957) Professor durant 42 anys a l’Escola Pública Estalella i Graells de Vilafranca ensenyant principalment Llengua catalana, matèria que va impulsar a introduir a l’escola pública vilafranquina l’any 1975. Va ser també director de l’Estalella durant deu anys on va impulsar el projecte L'ortografia al carrer.

Rafecas va ser regidor de l’Ajuntament de Vilafranca (legislatura 1983-87) i està implicat en múltiples i diverses activitats de caire social i cultural. És col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació i ha estat sempre molt vinculat a la Festa Major de Vilafranca. Com a graller, va formar part de la Colla de Mar i també és membre dels Castellers de Vilafranca. Al 1996 li van dedicar un Capgròs.

(València, 1959) Doctor en Psicologia per la Universitat de València, on exerceix com a professor de Psicobiologia. En l'àmbit lingüístic, ha aprofitat els seus coneixements sobre la conducta humana per a estudiar i promoure l'assertivitat lingüística, que és la capacitat per a expressar-se en català independentment de la llengua de l'interlocutor. Amb aquest objectiu, l'any 2004 va fundar Tallers per la Llengua, entitat que actualment presideix i que ofereix formacions perquè els catalanoparlants aprenguin recursos cognitius i comunicatius per a mantenir-se en català amb comoditat. També és coautor del llibre "Sortir de l'Armari Lingüístic", ha estat president de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN), membre de la Junta Directiva d'Acció Cultural del País Valencià i cap del Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València.

(Barcelona, 1967) Llicenciat en filologia catalana. Ha escrit nombrosos llibres sobre la situació del català a Catalunya, com Catanyol.es (2012), El bilingüisme mata (2015), Corregir mata (2020), o Nivell Ç (2021), on anima a la gent a no tenir por de parlar el català col·loquial. Al 2022 publica L'enxandallament del món, on no només parla de la llengua catalana, sinó de la degeneració de l'espècie en general.

Com a traductor, Pau Vidal es dedica sobretot a traduir prosa narrativa de l'italià al català, amb un gran nombre de traduccions d'Andrea Camilleri, en particular, del cicle del comissari Montalbano. Es dedica també a l'enigmística i ha editat diversos llibres sobre aquesta temàtica amb Màrius Serra. 

Ha sigut responsable de les seccions de llengua de diversos programes, com ara El matí de Catalunya Ràdio, o El Cafè de la República, de Joan Barril, a la mateixa emissora. També ha participat al programa El llenguado de TV3 (2019) com a assessor lingüista i fent la secció "El consultori del filòleg", a la secció de "La cobertura" de La transmissió d'en Torquemada (Latdt) de Catalunya Ràdio (2020), i al programa Fet a Mida de La Xarxa de Televisions Locals. Escriu un article setmanal a Vilaweb sobre la llengua catalana on, des de fa uns mesos, publica diàriament l'encreuat Minimots.

(Barcelona, 1966)

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Pel que fa a l'exercici de responsabilitats de govern, fou durant 3 anys secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i també directora de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya durant el període 2003-2006.

Així mateix, fundà l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia el 2003 i exercí de directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el període 2006 fins a març de 2015. En aquella universitat també impartí classes de Dret administratiu.

Pel que fa a la seva activitat política, milità a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, i després a Esquerra Republicana de Catalunya, des de l'any 1987 fins a 2009. Amb anterioritat, desenvolupà el càrrec de presidenta del Consell Nacional de les JERC i a ERC fou presidenta de la Sectorial de Justícia i Dret, com també presidenta de la Comissió de Garanties i candidata al Senat per Barcelona l'any 1993. L'any 2008 fou la candidata de Reagrupament Independentista a la secretaria general d'ERC i, el maig de 2009, es donà de baixa d'ERC després de 23 anys de militància, a conseqüència de l'expulsió de Joan Carretero. L'any 2010 es presentà com a número 1 a la llista de Reagrupament per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya.

El 2022 esdevingué directora de la Plataforma per la Llengua. El 7 d'octubre de 2022 fou guardonada pel Consell de l'Advocacia Catalana amb el 16è premi Agustí Juandó i Royo per la seva defensa de la llengua catalana en l'àmbit jurídic.

Filòleg. Tècnic de Normalització Lingüística al CPNL fins al 2013. Anys 70-80, activista als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i als Consells de Cultura Popular. Coordinador d'Esplugues decideix a la Consulta sobre la independència del 2010. Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana 2011 - 2015 i vicepresident del 2013 al 2015. Des del 2012 fins a l'actualitat, director i conductor del programa "Vull una resposta" i "La Clau de la nostra història", D'ETV Llobregat i del Grup TerraMar. Vicepresident de la CAL del 2009 al 2021. Des del 2021 fins a l'actualitat, president de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua)

(Esplugues de Llobregat, 1966) Catedràtic de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, del qual ha estat Director entre novembre de 2017 i juny de 2021. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel (1996), ha impartit docència en diverses universitats nacionals i estrangeres. Va ser el director del Màster en Assessorament, Política Lingüística i Serveis Editorials de la Universitat de Barcelona. Des d’abril del 2010 fins al seu nomenament com a Secretari de Política Lingüística ha estat director del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Anteriorment havia estat el primer director de la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i Usos del català) de l’Institut d’Estudis Catalans (2004-2009).

Vila té nombroses publicacions especialitzades en forma de llibres, capítols de llibre i articles en revistes, i també s'ha dedicat a la divulgació científica en forma d'articles a la premsa, conferències i altres activitats. Entre les seves darreres publicacions hi ha, entre d'altres, l'estudi Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua, fet en col·laboració amb Marina Massaguer i Avel·lí Flors i els seus capítols sobre política lingüística en l'educació i sobre demolingüística apareguts al Manual of Catalan Linguistics, editat a Berlín per Joan A. Argenter i Jens Lüdtke el 2020.